Conduïts pel Pastor

« El Senyor és el meu pastor: no em manca res. »

Aquesta afirmació no comença amb l’absència de necessitats, sinó amb la presència d’algú. Quan David declara: « no em manca res », no està dient que no travessarà mai valls, dolors o pèrdues. Afirma una veritat més profunda: el Senyor no li mancarà. Abans de parlar de provisió, David parla de relació.

No em manca res perquè Ell no em manca.
Si el Pastor és present, fins i tot a la vall, no hi ha cap manca essencial. Poden faltar respostes, força o comprensió, però mai la presència del Pastor. La seguretat del salm no es fonamenta en allò que es posseeix, sinó en Aquell que es posseeix.

No se’ns promet res fora d’Ell.
En realitat, coneixem molt la Bíblia, però sovint oblidem les seves veritats més simples i més profundes.

El Salm 23 ens ho recorda. No cal aportar una « nova veritat », com si la Paraula estigués superada, sinó permetre que Déu renovi el nostre cor mitjançant la seva Paraula viva. « El Senyor és el meu pastor: no em manca res ».

Quan llegim aquest salm, hem de recordar qui el va escriure. David era pastor. Coneixia l’ofici, el temps, la cura, els perills i les responsabilitats. Parlava amb autoritat del pasturatge. I és significatiu que escrivís aquest salm en temps de lluita, perquè sovint és en la prova quan declarem allò en què realment creiem.

Aleshores sorgeix la pregunta: per què la necessitat de la vall? Per què passar per la vall? Per què caminar-hi?
El text no diu: « si entro a la vall », sinó: « quan camino per la vall ». La vall forma part del camí. Caminar-hi no és un accident; és una realitat de la vida.